Amb tantes flames m’has cremat,
que ja no sé si això és amor.
Serà encara estimar-te girar de l’ona al puig,
de l’ocell a l’estany, del núvol a la rosa,
com gira el vent,
ignorant l’aire i fúria de l’entranya,
dubtant de l’ígnia llengua de l’amor?