Soledat.
I és amb la soledat i amb el silenci
transparent que la veu munta de l’àmina,
i la puc destriar, com el murmuri
que en la quieta nit ve de la mar.
L’ànima va parlant, sota els estels,
entre la brisa intermitent i alada,
que no gosa
als arbres deixondir el nocturn fullam.